5 de juny 2008

On-line

Aprenent de llengües on-line? No. De petita no! De gran sí!

A la meva escola no hi havia ordinadors (era una escola petita i una escola "feta a l'antiga"). Hi va haver ordinadors, per primera vegada, quan jo feia segon d'ESO. Era impensable fer una classe en ordinadors, les meves professores eren molt grans, i segurament no sabíen ni què era un ordinador, per no parlar d'internet.

Així doncs, la meva primera experiència com a aprenent de llengües on-line va ser a primer de carrera. Sí sí, amb 18 anys vaig començar a aprendre a estudiar amb l'ordinador.

Recordeu el primer cop que vau entrar a l'aula global?
Recordeu el primer cop que vau haver d'entregar una pràctica a l'aula global?
I el moodle?
No tenim ni la més mínima possibilitat de que no ens agradi. Ens ha d'agradar perquè és i serà la nostra eina de terball. En llengües és molt díficl aprendre via internet i ordinadors (digueu-me tradicional o clàssica) però a mi m'agrada que sigui el professor que expliqui els temps verbals, el condiciona, el reported speech... en comptes de fer-ho jo sola. Suposo que és comoditat, però hi ha assignatures i assignatures i no crec que sigui la millor solució.

En canvi, amb altres cursos és molt pràctic i molt còmode. Per exemple en tarducció, segurament és l'assignatura on més utilitzem l'aula global o el moodle. O per exemple en una assignatura com aquesta. Fer-ho tot per internet i per mitjà de l'ordinador és perfecte per treballar des de qualsevol lloc (vull dir que amb aquest sistema els terminis semblen més flexibles i pots lluirar una pràctica a les 11 de la nit des de casa).

A més s'ha de tenir en compte el paper (i l'aigua). Però el paper influeix en la nostra salud (us heu adonat que portem, o com a mínim jo, les carpetes més buides). Així, si un dia la perds o te la deixes fa menys "mal".

Crec que cada mètode i cada metodologia té avantatges i inconvenients. Jo només puc tenir en compte els mètodes que hem utilitzat en aquesta assignatura. El xat, per exemple, és bo perquè pots participar a classe des de qualsevol aula i lloc; per contra, és díficil llegir tot el què es diu, és un mètode molt ràpid i fa que et perdis coses, tothom parla alhora. El blog és una pràctica reflexiva, és una manera planera de parlar sobre els temes teòrics, d'una manera més col·loquial, fet que és poc probable en les classes ordinàries. La wiki, la wiki és una pràctica del tot diferent. És treballar totes a una. Tot i que pugui semblar mentida, hem treballat a un ritme molt elevat, entre una cosa i l'altra. Per sort, ens hem entès i sabem que el que faci una estarà bé.

L'aprenentatge en línia és útil perquè fomenta i millora les nostres capacitats de treballar de manera autònoma. Però treballant d'aquesta manera, crec, que es perd l'essència de la universitata (en el nostre cas) i la interacció personal i amb el professor. A més a més, quan es confia en màquines i coses que no depenen de tu mai se sap què pot passar (un dia no funciona internet, un altre dia se't penja l'ordinador, un altre dia no es pot penjar una pràctica, un dia perds el pen-drive, etc...) Si es pogués aconseguir una bona interacció entre uns i altres i el bon funcionament de la xarxa i dels ordinadors s'aconseguirà una molt bona manera de progressar i d'aprendre.