"NO TRADUEIXIS MAI, FES-TE ENTENDRE EN ANGLÈS, GESTICULA, SALTA, CANTA O CRIDA PERÒ SI VEUS QUE NO ENTENEN UNA PARAULA NO ELS HI DIGUIS EN CATALÀ!!!"
I així ho vaig fer. Vaig tenir problemes. Molts problemes, sobretot quan explicava el clima: it's hot (i els nens posàven una cara estranya) i com els hi fas entendre? Fas veure que t'aixugues la suor, que et treus el jersei, que vaig amb xancletes, que vas a la piscina... etc. Al final els vaig treure al pati i un nen va dir, FA CALOR! i llavors ho van entendre!(em vaig sentir molt realitzada).
Jo vaig anar a la mateixa acadèmia que aquests nens, i he vist clarament que amb mi també van utilitzar una metodologia directe. Totalment directe. En aquella escola ningú parlava català, fins i tot les profes que es deien Maria es canviaven el nom i es feien dir Mary. Tot era en anglès. Des que arribàves fins que marxàves. Era vocabulari de cada dia, vocabulari quotidià. T'obligava a dir les coses en anglès i a fer-te entendre.
Personalment crec que és el millor mètode per aprendre una L2, és una immersió total. Però perquè això és compleixi hi ha d'haver diferents exercicis a classe. No parlo només d'exercicis orals, sinó també escrits o llegits. Jo sóc de les que pensa que per saber bé (bé bé del tot una llengua) l'has de saber parlar, escriure, llegir, n'has de saber la gramàtica, la literatura, has de saber trets culturals característics. Això no vol dir que hagis de dominar totes les parts per igual, però jo crec que és necessàri saber-les.
Tot i la metodologia directe, crec que com a estudiantsde llengau estrangera que som, fem molta traducció; traducció inconscient, però hi és. Primer pensem en català/castellà/o la nostra llengua materna i després ho diem en anglès. Crec que és un error, però crec que no és culpa ni de la metodologia ni dels exercicis.
Jo vaig anar a la mateixa acadèmia que aquests nens, i he vist clarament que amb mi també van utilitzar una metodologia directe. Totalment directe. En aquella escola ningú parlava català, fins i tot les profes que es deien Maria es canviaven el nom i es feien dir Mary. Tot era en anglès. Des que arribàves fins que marxàves. Era vocabulari de cada dia, vocabulari quotidià. T'obligava a dir les coses en anglès i a fer-te entendre.
Personalment crec que és el millor mètode per aprendre una L2, és una immersió total. Però perquè això és compleixi hi ha d'haver diferents exercicis a classe. No parlo només d'exercicis orals, sinó també escrits o llegits. Jo sóc de les que pensa que per saber bé (bé bé del tot una llengua) l'has de saber parlar, escriure, llegir, n'has de saber la gramàtica, la literatura, has de saber trets culturals característics. Això no vol dir que hagis de dominar totes les parts per igual, però jo crec que és necessàri saber-les.
Tot i la metodologia directe, crec que com a estudiantsde llengau estrangera que som, fem molta traducció; traducció inconscient, però hi és. Primer pensem en català/castellà/o la nostra llengua materna i després ho diem en anglès. Crec que és un error, però crec que no és culpa ni de la metodologia ni dels exercicis.
