Teories lingüístiques i psicològiques

Al llarg de la meva vida com estudiant de llengües he après de moltes maneres diferents. Em sembla recordar (i tenint en compte el que es va dir a classe dimarts) que aprendre el català i el castellà va ser una barreja de la teoria cognitiva i la teoria socioconstructivista. Per què cognitiva? doncs perquè recordo que sempre treballavem amb exercicis com ara:

"Els fragments d'aquest text estan desordenats, ordenals cronològicament.

Busca semblances i diferències entre aquests dos exercicis.

Descriu com creus que són els personatges d'aquest relat."

I per què socioconstructivista? Perquè treballàvem en grup i estàvem molt pautats. Recordo el crèdit de síntesi. Era una setmana diferent i divertida que la passàvem al carrer treballaven (tot i que no ens n'adonàvem). Mai oblidaré un exercici que ens van fer fer al crèdit de síntesi de matemàtiques:

Jo visc a Reus i allà i ha ha molts edificis modernistes, fins i tot hi ha una ruta modernista (que podeu anar a veure, és força interessant), docns bé, ens van fer anar a la Plaça Mercadal, que és la plaça de l'Ajuntament on abans hi havia l'antic mercat i on hi havia lloses modernistes, i d'altres modernes, i ens les van fer comptar, dibuixar, classificar i descrirue.

En aquell moment vaig maleïr l'activitat però crec que ens va sortir força bé!

En canvi, l'anglès el vaig aprendre diferent. Era un àmbient més reduït, erem 10 a classe, eren dues o tres hores a la setmana i podíem fer activitat molt diverses. Em sembla que em van ensenyar amb una barreja de teoria conductista i teoria humanista.

Per què conductista? Recordo haver estudiat i fins i tot "empollat" els verbs irregulars:

be - was/were - been

...

Però també era humanista perquè fomentava el treball en grup, relacionar-se i aprendre no només llegint i escrivint. Miràvem pel·lícules, escoltàvem música, etc. M'ho passava molt bé.

El francès de l'escola, va ser un cas apart, perquè no fèiem gairebé res. Sempre eren els mateixos exercicis, estudiavem els dies de la setmana, els temps verbals, omplíem buits, entre altres exercicis MOLT avorrits, per tant, puc dir que vaig aprendre el fràncies amb una teòria molt conductista.

Crec que he après alguna cosa de cada una de les teories, per tant puc dir que totes m'han servit però amb la que millor m'ho he passat, suposu que ha estat amb la sociocontrastiva. Però penso que cada llengua té la seva metodologia i que canviar-la és molt complicat. Per les llengües díficils crec que ha de ser una metodologia molt més humanista (fer sentir bé l'estudiant). Però llengües que ens són més familiars s'ha d'utilitzar un mètode més socioconstructivista (relacionar els continguts nous amb els continguts que ja sabíem).

"Es diu que l'educació espanyola és molt dolenta, jo crec que, com a mínim personalemnt, m'hagi anat tant malament!!!"