Resumin la primera part (igual que passa quan comença un capítol d'una sèrie, que et posen el resum del capítol anterior) puc dir que:
- des de petita he parlat català.
- quan parlava en castellà feia MOLTES catalanades.
- vaig començar amb 6 anys a estudiar anglès a una acadèmia d'anglès, i realement crec que m'ha servit.
- a primer d'ESO, viag estudiar francès a l'escola i vaig continuar-ho fins a quart d'ESO.
Va ser a quart d'ESO (que per una aposta que vaig perdnre, una amiga i jo, ens vam posar a estudiar alemany). Realment, ara penso que va ser una gran pèrdua de temps, d'esforços i de diners. Crec que és un capítol força divertit en la meva història d'aprenenta de llengües.
Com he dit, vaig perdre una aposta (tot i que no recordo quina, ho hauré de preguntar) i amb una amiga que és deia Marta i que fèiem anglès juntes vam decidir que aniriem a alemany. Conscientment hi vam anar una setmana, els altres tres anys, hi vam anar per obligació.
El primer any erem tres noies a classe i la professora. La maria alumne, la Marta, jo i la Maria "profe". Em sembla que les dues Maries van acabar tant fartes de nosaltres que l'any següent no van tornar. L'any següent, es va incorporar una noia que es deia Montse i una nova professora: la Karen. Amb elles vam durar dos anys (durar no sé si es la paraula, la Karen ens va aguantar dos anys, més ben dit ;D). Al final (bé no, de fet, al principi) ens vam fer amigues de la Montse. Cada dilluns teniem classe de 4 a dos quarts de 6; i quedàvem per dinar a les 3, quan jo sortia de classe. Arribàvem sempre tard, no portàvem mai els deures fets, ens passàvem la classe xerrant, la Karen, cansada de naltrus, s'afegia a la conversa.. La pobre dona tenia una problea: s'adormia a les classes. Recordo que la vam convèncer per fer l'examen les tres juntes (evidentment no haviem estudiat) i segurament marxàvem abans de dos quarts. El tercer any, crec que no hi vam anar un mes seguit, o sigui, qautre classes seguides, però com que la Karen ja esn havia donat el seu mòbil, doncs la trucàvem i no la feiem venir.
Conseqüència: no recordo ni una sola frase DECENT en alemany. Amb un accent pèssim et puc pregunta com et dius i d'on véns. Et respondre com em dic, quants anys tinc i que tinc una germana.
Ara em sap greu, penso que si hagués aprofitat més el temps ara potser parlaria, o sabria una cinquena llengua (que sempre és uan bona cosa).
- des de petita he parlat català.
- quan parlava en castellà feia MOLTES catalanades.
- vaig començar amb 6 anys a estudiar anglès a una acadèmia d'anglès, i realement crec que m'ha servit.
- a primer d'ESO, viag estudiar francès a l'escola i vaig continuar-ho fins a quart d'ESO.
Va ser a quart d'ESO (que per una aposta que vaig perdnre, una amiga i jo, ens vam posar a estudiar alemany). Realment, ara penso que va ser una gran pèrdua de temps, d'esforços i de diners. Crec que és un capítol força divertit en la meva història d'aprenenta de llengües.
Com he dit, vaig perdre una aposta (tot i que no recordo quina, ho hauré de preguntar) i amb una amiga que és deia Marta i que fèiem anglès juntes vam decidir que aniriem a alemany. Conscientment hi vam anar una setmana, els altres tres anys, hi vam anar per obligació.
El primer any erem tres noies a classe i la professora. La maria alumne, la Marta, jo i la Maria "profe". Em sembla que les dues Maries van acabar tant fartes de nosaltres que l'any següent no van tornar. L'any següent, es va incorporar una noia que es deia Montse i una nova professora: la Karen. Amb elles vam durar dos anys (durar no sé si es la paraula, la Karen ens va aguantar dos anys, més ben dit ;D). Al final (bé no, de fet, al principi) ens vam fer amigues de la Montse. Cada dilluns teniem classe de 4 a dos quarts de 6; i quedàvem per dinar a les 3, quan jo sortia de classe. Arribàvem sempre tard, no portàvem mai els deures fets, ens passàvem la classe xerrant, la Karen, cansada de naltrus, s'afegia a la conversa.. La pobre dona tenia una problea: s'adormia a les classes. Recordo que la vam convèncer per fer l'examen les tres juntes (evidentment no haviem estudiat) i segurament marxàvem abans de dos quarts. El tercer any, crec que no hi vam anar un mes seguit, o sigui, qautre classes seguides, però com que la Karen ja esn havia donat el seu mòbil, doncs la trucàvem i no la feiem venir.
Conseqüència: no recordo ni una sola frase DECENT en alemany. Amb un accent pèssim et puc pregunta com et dius i d'on véns. Et respondre com em dic, quants anys tinc i que tinc una germana.
Ara em sap greu, penso que si hagués aprofitat més el temps ara potser parlaria, o sabria una cinquena llengua (que sempre és uan bona cosa).
