On-line

Aprenent de llengües on-line? No. De petita no! De gran sí!

A la meva escola no hi havia ordinadors (era una escola petita i una escola "feta a l'antiga"). Hi va haver ordinadors, per primera vegada, quan jo feia segon d'ESO. Era impensable fer una classe en ordinadors, les meves professores eren molt grans, i segurament no sabíen ni què era un ordinador, per no parlar d'internet.

Així doncs, la meva primera experiència com a aprenent de llengües on-line va ser a primer de carrera. Sí sí, amb 18 anys vaig començar a aprendre a estudiar amb l'ordinador.

Recordeu el primer cop que vau entrar a l'aula global?
Recordeu el primer cop que vau haver d'entregar una pràctica a l'aula global?
I el moodle?

No tenim ni la més mínima possibilitat de que no ens agradi. Ens ha d'agradar perquè és i serà la nostra eina de terball. En llengües és molt díficl aprendre via internet i ordinadors (digueu-me tradicional o clàssica) però a mi m'agrada que sigui el professor que expliqui els temps verbals, el condiciona, el reported speech... en comptes de fer-ho jo sola. Suposo que és comoditat, però hi ha assignatures i assignatures i no crec que sigui la millor solució.

En canvi, amb altres cursos és molt pràctic i molt còmode. Per exemple en tarducció, segurament és l'assignatura on més utilitzem l'aula global o el moodle. O per exemple en una assignatura com aquesta. Fer-ho tot per internet i per mitjà de l'ordinador és perfecte per treballar des de qualsevol lloc (vull dir que amb aquest sistema els terminis semblen més flexibles i pots lluirar una pràctica a les 11 de la nit des de casa).

A més s'ha de tenir en compte el paper (i l'aigua). Però el paper influeix en la nostra salud (us heu adonat que portem, o com a mínim jo, les carpetes més buides). Així, si un dia la perds o te la deixes fa menys "mal".

Crec que cada mètode i cada metodologia té avantatges i inconvenients. Jo només puc tenir en compte els mètodes que hem utilitzat en aquesta assignatura. El xat, per exemple, és bo perquè pots participar a classe des de qualsevol aula i lloc; per contra, és díficil llegir tot el què es diu, és un mètode molt ràpid i fa que et perdis coses, tothom parla alhora. El blog és una pràctica reflexiva, és una manera planera de parlar sobre els temes teòrics, d'una manera més col·loquial, fet que és poc probable en les classes ordinàries. La wiki, la wiki és una pràctica del tot diferent. És treballar totes a una. Tot i que pugui semblar mentida, hem treballat a un ritme molt elevat, entre una cosa i l'altra. Per sort, ens hem entès i sabem que el que faci una estarà bé.

L'aprenentatge en línia és útil perquè fomenta i millora les nostres capacitats de treballar de manera autònoma. Però treballant d'aquesta manera, crec, que es perd l'essència de la universitata (en el nostre cas) i la interacció personal i amb el professor. A més a més, quan es confia en màquines i coses que no depenen de tu mai se sap què pot passar (un dia no funciona internet, un altre dia se't penja l'ordinador, un altre dia no es pot penjar una pràctica, un dia perds el pen-drive, etc...) Si es pogués aconseguir una bona interacció entre uns i altres i el bon funcionament de la xarxa i dels ordinadors s'aconseguirà una molt bona manera de progressar i d'aprendre.

Metodologies

Fa un any, quan treballava de professora d'anglès a nens petits, el dia abans de començar em van dir:

"NO TRADUEIXIS MAI, FES-TE ENTENDRE EN ANGLÈS, GESTICULA, SALTA, CANTA O CRIDA PERÒ SI VEUS QUE NO ENTENEN UNA PARAULA NO ELS HI DIGUIS EN CATALÀ!!!"

I així ho vaig fer. Vaig tenir problemes. Molts problemes, sobretot quan explicava el clima: it's hot (i els nens posàven una cara estranya) i com els hi fas entendre? Fas veure que t'aixugues la suor, que et treus el jersei, que vaig amb xancletes, que vas a la piscina... etc. Al final els vaig treure al pati i un nen va dir, FA CALOR! i llavors ho van entendre!(em vaig sentir molt realitzada).

Jo vaig anar a la mateixa acadèmia que aquests nens, i he vist clarament que amb mi també van utilitzar una metodologia directe. Totalment directe. En aquella escola ningú parlava català, fins i tot les profes que es deien Maria es canviaven el nom i es feien dir Mary. Tot era en anglès. Des que arribàves fins que marxàves. Era vocabulari de cada dia, vocabulari quotidià. T'obligava a dir les coses en anglès i a fer-te entendre.

Personalment crec que és el millor mètode per aprendre una L2, és una immersió total. Però perquè això és compleixi hi ha d'haver diferents exercicis a classe. No parlo només d'exercicis orals, sinó també escrits o llegits. Jo sóc de les que pensa que per saber bé (bé bé del tot una llengua) l'has de saber parlar, escriure, llegir, n'has de saber la gramàtica, la literatura, has de saber trets culturals característics. Això no vol dir que hagis de dominar totes les parts per igual, però jo crec que és necessàri saber-les.

Tot i la metodologia directe, crec que com a estudiantsde llengau estrangera que som, fem molta traducció; traducció inconscient, però hi és. Primer pensem en català/castellà/o la nostra llengua materna i després ho diem en anglès. Crec que és un error, però crec que no és culpa ni de la metodologia ni dels exercicis.

Teories lingüístiques i psicològiques

Al llarg de la meva vida com estudiant de llengües he après de moltes maneres diferents. Em sembla recordar (i tenint en compte el que es va dir a classe dimarts) que aprendre el català i el castellà va ser una barreja de la teoria cognitiva i la teoria socioconstructivista. Per què cognitiva? doncs perquè recordo que sempre treballavem amb exercicis com ara:

"Els fragments d'aquest text estan desordenats, ordenals cronològicament.

Busca semblances i diferències entre aquests dos exercicis.

Descriu com creus que són els personatges d'aquest relat."

I per què socioconstructivista? Perquè treballàvem en grup i estàvem molt pautats. Recordo el crèdit de síntesi. Era una setmana diferent i divertida que la passàvem al carrer treballaven (tot i que no ens n'adonàvem). Mai oblidaré un exercici que ens van fer fer al crèdit de síntesi de matemàtiques:

Jo visc a Reus i allà i ha ha molts edificis modernistes, fins i tot hi ha una ruta modernista (que podeu anar a veure, és força interessant), docns bé, ens van fer anar a la Plaça Mercadal, que és la plaça de l'Ajuntament on abans hi havia l'antic mercat i on hi havia lloses modernistes, i d'altres modernes, i ens les van fer comptar, dibuixar, classificar i descrirue.

En aquell moment vaig maleïr l'activitat però crec que ens va sortir força bé!

En canvi, l'anglès el vaig aprendre diferent. Era un àmbient més reduït, erem 10 a classe, eren dues o tres hores a la setmana i podíem fer activitat molt diverses. Em sembla que em van ensenyar amb una barreja de teoria conductista i teoria humanista.

Per què conductista? Recordo haver estudiat i fins i tot "empollat" els verbs irregulars:

be - was/were - been

...

Però també era humanista perquè fomentava el treball en grup, relacionar-se i aprendre no només llegint i escrivint. Miràvem pel·lícules, escoltàvem música, etc. M'ho passava molt bé.

El francès de l'escola, va ser un cas apart, perquè no fèiem gairebé res. Sempre eren els mateixos exercicis, estudiavem els dies de la setmana, els temps verbals, omplíem buits, entre altres exercicis MOLT avorrits, per tant, puc dir que vaig aprendre el fràncies amb una teòria molt conductista.

Crec que he après alguna cosa de cada una de les teories, per tant puc dir que totes m'han servit però amb la que millor m'ho he passat, suposu que ha estat amb la sociocontrastiva. Però penso que cada llengua té la seva metodologia i que canviar-la és molt complicat. Per les llengües díficils crec que ha de ser una metodologia molt més humanista (fer sentir bé l'estudiant). Però llengües que ens són més familiars s'ha d'utilitzar un mètode més socioconstructivista (relacionar els continguts nous amb els continguts que ja sabíem).

"Es diu que l'educació espanyola és molt dolenta, jo crec que, com a mínim personalemnt, m'hagi anat tant malament!!!"

Experiència com a aprenent de llengües (segona part)

Resumin la primera part (igual que passa quan comença un capítol d'una sèrie, que et posen el resum del capítol anterior) puc dir que:
- des de petita he parlat català.
- quan parlava en castellà feia MOLTES catalanades.
- vaig començar amb 6 anys a estudiar anglès a una acadèmia d'anglès, i realement crec que m'ha servit.
- a primer d'ESO, viag estudiar francès a l'escola i vaig continuar-ho fins a quart d'ESO.


Va ser a quart d'ESO (que per una aposta que vaig perdnre, una amiga i jo, ens vam posar a estudiar alemany). Realment, ara penso que va ser una gran pèrdua de temps, d'esforços i de diners. Crec que és un capítol força divertit en la meva història d'aprenenta de llengües.
Com he dit, vaig perdre una aposta (tot i que no recordo quina, ho hauré de preguntar) i amb una amiga que és deia Marta i que fèiem anglès juntes vam decidir que aniriem a alemany. Conscientment hi vam anar una setmana, els altres tres anys, hi vam anar per obligació.

El primer any erem tres noies a classe i la professora. La maria alumne, la Marta, jo i la Maria "profe". Em sembla que les dues Maries van acabar tant fartes de nosaltres que l'any següent no van tornar. L'any següent, es va incorporar una noia que es deia Montse i una nova professora: la Karen. Amb elles vam durar dos anys (durar no sé si es la paraula, la Karen ens va aguantar dos anys, més ben dit ;D). Al final (bé no, de fet, al principi) ens vam fer amigues de la Montse. Cada dilluns teniem classe de 4 a dos quarts de 6; i quedàvem per dinar a les 3, quan jo sortia de classe. Arribàvem sempre tard, no portàvem mai els deures fets, ens passàvem la classe xerrant, la Karen, cansada de naltrus, s'afegia a la conversa.. La pobre dona tenia una problea: s'adormia a les classes. Recordo que la vam convèncer per fer l'examen les tres juntes (evidentment no haviem estudiat) i segurament marxàvem abans de dos quarts. El tercer any, crec que no hi vam anar un mes seguit, o sigui, qautre classes seguides, però com que la Karen ja esn havia donat el seu mòbil, doncs la trucàvem i no la feiem venir.

Conseqüència: no recordo ni una sola frase DECENT en alemany. Amb un accent pèssim et puc pregunta com et dius i d'on véns. Et respondre com em dic, quants anys tinc i que tinc una germana.


Ara em sap greu, penso que si hagués aprofitat més el temps ara potser parlaria, o sabria una cinquena llengua (que sempre és uan bona cosa).

Experiència com a aprenent de llengües (primera part)

Com a aprenenta en pràctiques que sóc (encara porto la "L" com als cotxes) puc parlar, i de fet parlaré, en present. Encara avui estic aprenent llengües. Però començaré pel principi. Tota la vida he parlat en català (potser per això parlo tant malament el castellà), però a casa, a l'escola i amb els amics parlo amb català. Diuen que la primera paraula que vaig dir va ser poto (xumet) perquè sempre anava amb ell, la paraula no es molt catalana però jo la vaig catalanitzar. ;)

Recordo que només parlava castellà amb una de les meves àvies (tot i que era més català que castellà) encara avui, quan parlo amb ella li dic frase com:
- ¿quieres que te ajude?
- iaia, ¿pongo esto en este calajo? (els calaixos de la cuina eren els meus preferits)
- el otro día ví a mi cuchino grande. (el meu cosí gran)
Em fa vergonya reconèixer que encara ho dic ara.

De ben petita vaig començar amb l'anglès. A primer de primària vaig anar per primera vegada a una acadèmia d'anglès, m'ho passava tant bé, no tenia consciència que estava a classe. Suposo que per això sempre he dit que a mi l'anglès m'agradava molt, i de fet, encara m'agrada molt. He passat tantes hores a aquella acadèmia (ara als estius hi treballo). Crec que tot l'anglès que sé és el que em van ensenyar allà, perquè a l'escola, no vaig aprendre res. Ni a l'escola ni tampoc a l'institut.

De més gran, quan feia ESO vaig començar a estudiar, o més ben dit, a intentar estudiar, francès. Amb el francès sí que vaig amb la "L". No m'agradava però com que la gent deia que a mi les llengües se'm donaven bé, doncs vaig fer-ho.

Avui, encara estic intentant aprendre francès i millorant l'anglès. Em queda MOLT per aprendre i molt per saber però a poc a poc i amb bona lletra.